3.3.12

DEU BARQUES

Fotografies fetes a Eivissa i Formentera el març de 2002. Arxiu JPC 
 Després de donar-hi molts tombs, el 2002  vaig decidir que la fusta seria el meu suport mentre estigués a la mar. Resseguia els ports on hi trobava algun bastiment amb possibilitats de ser aparellat però, necessitava un ventall més ampli per a fer la tria si volia assegurar l'elecció. Calia fer el pas a les illes.

Vicent Tur em va fer saber  d'un llaüt  en venda amarrat al port de La Sabina de Formentera.   Sense esperar massa dies, vam fer les maletes i...   a volar!
 Per aprofitar el cap de setmana, vam voltar per l'illa enfocant amb una càmera analògica qualsevol fusta que surés.  Dels sis rodets de fotos que recullen  més de 5o bastiments, he seleccionat 10 barques que donen títol a aquesta entrada.
1.-S. MARGARITA DE CRESTAIX  3ªPM-2-348  (38 pams)
  2.- TONY 3ªIB-1-1058   (31 pams)              Arxiu JPC 2002
3.- SAN GUILLERMO  3ªPM-1-188  (36 pams) Arxiu JPC 2002
Vaig quedar sorprès  de les barques de fusta que es mantenien en actiu. Era com si hi hagués un "Cotlliure" a cada port amb la diferència que aquí regnava el color blanc.


4.-ES VEDRA 3ª IB-2-7 (51 pams). Arxiu  JPC 2002
5.- JUAN  3ª PM-1-471 (32 pams). Arxiu  JPC 2002


Tot era més accessible, suposo que com a  conseqüència del concepte ILLA: els 150 quilòmetres de costa que té  Eivissa són els mateixos que hi ha entre el Cap de Salou i Blanes! Accedir a les barques era senzill i ràpid.




6.- JOANA ROS 3ª IB-1-915 (37 pams). Arxiu  JPC 2002


Fins aquell dia, el conjunt de  bastiments que havia vist tenien diversitat de formes. Altes o baixes de cinta, orles molt o poc llençades, popes tallades o rodones, rodes de proa rectes o llençades... En canvi aquí  em cridava l'atenció la uniformitat dels bucs. 


7.- TERS 3ª IB-1-974 (47 pams). Arxiu  JPC 2002


Per dir-ho d'una manera  exagerada, semblava que totes sortissin de la mateixa drassana. Està clar que no era així, però, per algun motiu, les modificacions sofertes en les formes originals d'una tipologia d'embarcació determinada eren menors que les observades a les barques de la nostra costa.


8- CHIQUET  3ª IB-1-913 (41 pams). Arxiu JPC 2002




Vèiem barques fora de l'aigua amb una important obra viva. Donaven la sensació d'aguantar  el mal temps amb comoditat.




9.- PUJOL  3ª IB-1-1071  (44 pams). Arxiu   JPC 2002


Finalment, el diumenge al matí érem a Formentera per veure el Cinco Hnos. L'experiència viscuda amb l'armador i les fotos del bastiment mereixen una entrada a part. Després d'un parell d'hores de conversa no vam arribar a cap acord, però la impressió que em va causar el llaüt encara la duc a sobre.  


10.- CINCO HER MANOS    3ª PM4-175    (44 pams) Arxiu   JPC 2002   


El cap de setmana es va acabar. Vam tornar a casa a decorar les parets del menjador amb les imatges  del llaüt i a esperar pacientment una nova oportunitat. 
 
                                                                  _________________________________



No fa massa dies vaig recuperar aquell reportatge fotogràfic. Mentre fullejava l'àlbum, em preguntava què se n'hauria fet d'aquelles barques i com haurien aguantat el pas del temps.
 El CINCO HERMANOS havia fet molta sort. Nous pescadors de Formentera   es van quedar el llaüt i avui continua fent la feina per la qual va ser construït. 
Però, i els altres bastiments,   han tingut la mateixa sort?
No cal dir que la millor manera de saber-ho era tornar al lloc dels fets. N'hi havia una altra menys fiable però més barata: el Censo de la Flota Pesquera.  Aquest link que em va passar en Miquel Nicolau, conté alguns errors, però em donaria una primera pista del tipus de vida que duien aquells bastiments.

Amb incertesa vaig començar a omplir les dades. La forma més ràpida de fer-ho era per "CONSULTA POR MATRICULA I FOLIO", (p.e. PM-2  i  348)
  1. PM-2   348   SANTA MARGARITA DE CRESTAIX:BAJA
  2. IB-1  1053   TONY:DESGUAZADO
  3. PM-1   188   SAN GUILLERMO:BAJA
  4. IB-2     7   ES VEDRA:ALTA
  5. PM-1   471   JUAN:BAJA
  6. IB-1   915   JOANA ROS:ALTA PROVISIONAL  
  7. IB-1   974   TERS:BAJA
  8. IB-1   913   CHIQUET:RETIRADO ACT. PESQUERA
  9. IB-1  1071   PUJOL:ALTA  
  10. PM-4   175   CINCO HERMANOS:ALTA
                                
Pel que sembla, de 10 barques, 4 continuen actives al començar el 2012. Aquest llistat no té cap finalitat estadística sinó la de deixar constància de què  en deu anys al menys 6 barques  han sigut donades de baixa.

    7.1.12

    PLATGES DE GUERRA

    video
     La imatge que tenim al cap al sentir la paraula platja és la d'un lloc d'esbarjo on, amb més o menys sort,t'hi pots estirar per prendre el sol.
     N'hi ha que van descalços per voramar, d'altres, els més nostàlgics, la veiem com un lloc on els bots de fusta es resguardaven de les condicions que imposa la mar. De fet, la platja representa una frontera que ens atura els peus -i les rodes- deixant-nos immòbils davant un medi poc accessible.

    Hi ha però, altres imatges menys poètiques.  Es van produir al començar  la Guerra Civil quan algunes platges van passar a ser llocs on s'hi  construien edificacions per  defensa,  zones amb possibilitats per a desembarcar tropa, escenari d'actes de propaganda del nou règim, punt de partida del viatge de l'exili... i malauradament, camps de refugiats.
    La Revista Naval y el Vinaròs de 1938.      Arxiu JPC 2012
    Aquests fets em venien al cap quan vaig seguir un curt itinerari de tres interesants publicacions. La ruta va començar amb Franco en el Mar: La Revista Naval y el Vinaròs de 1938 de M.Baila que en Joan Tur em va fer arribar el passat octubre. L'eix central d'aquesta edició és la inspecció militar que Franco va fer a les tripulacions de set vaixells de guerra un més i mig després de que l'exèrcit de terra arribés a una platja d'Alcanar. La fotografia feta el Divendres Sant amb els soldats armats caminant per la sorra de la platja de Vinaròs és del tot inusual.


    República i Guerra Civil a L'Ametlla de Mar.      Arxiu JPC 2012
    Les  140 pàgines es van fer curtes i calia afegir més informació que descrivís els canvis que es produïen en els petits pobles arran de mar. República i Guerra Civil a L'Ametlla de Mar  de X. Figueres era  l'element perfecte per aconseguir-ho. Detalla a nivell polític i social què passava a La Cala durant un període tan convuls. La narració d'un dels implicats en el pas al bàndol nacional amb una barca des de la platja sembla treta d'una pel·lícula d'acció. 
    Per acabar, un últim escenari, potser el més tràgic donat el llarg temps que va estar en funcionamet: els camps de refugiats que es construïren cuita-corrent en punts fronterers amb França. Camp d'Argelers 1939-1942 de F. Solé i G. Tuban és una narració quasi bé feta en primera persona on es van succeint testimonis de la humiliació continuada que patien els refugiats que malvivien a la sorra en cabanes fetes de canya. El reportatge produït per Televisió de Catalunya Camp D'Argelers 1939-1942 conté imatges gravades clandestinament on  es comprova la duresa de l'espai on fred i tramuntana governen sense oposició. De nou una platja passava a ser escenari d'un esdeveniment que marcaria el destí de moltes famílies.


    Camp d'Agelers 1939-1942.     Arxiu JPC 2012
    Al seguir aquest itinerari, llegint les tres obres, observant una i altre vegada les fotografies de l'època i visualitzant l'hora i mitja del reportatge, he aconseguit tenir un coneixement més proper a la realitat que va representar el fet d'anar a la platja i veure escenes de guerra. Per sort,  ja fa més de 70 anys que aquests actes no es repeteixen (a casa nostra).