3ª TA-1-786

                                                            I.    LA  XALANA

Full d'assentament  del bot de pesca IRENE.


OBSERVACIONES
 Formóse este asiento en virutd y decreto del Señor Comandante de  Marina de esta Provincia, fecha 31 de Marzo de 1930, qué construida esta embarcación por el maestro calafate de Casas Alcanar, José Ros Balagué, en la cantidad de quinientas pesetas, habiendo recibido a cuenta cincuenta pesetas, quedándole a deber las cuatrocientas cincuenta pesetas restantes.... 
                                                 San Carlos 7 de Abril de 1930.


 ....en el dia de hoy en esta Ayudantía el constructor de esta embarcación José Ros Balagué, ha manifestado que el armador de la misma M.Beltran Alcanar le ha abonado la cantidad de 450 pesetas adeudadas por la construcción de la misma quedando por tanto..... 
                                   San Carlos de la Rápita,22 de Junio de 1931.






part dreta
Registre de la xalana  IRENE.



 SECCION LOCAL DE NAVEGACIÓN Y PESCA MARÍTIMA DE San Carlos de la Rápita.

 Folio: 786   Lista: 3ª  Año de inscripción: 1930  
 Nombre actual: "Irene"  
 Tipo: bote de pesca
 Aramdor actual: Miguel Beltran Alcanar
 Población: Casas de Alcanar
 Calle: de Lepanto
 Valor del buque en pesetas: quinientas
 DIMENSIONES. Eslora: 5.60 metros. Manga: 1.60 metros,
 Calado máximo a popa: 0.55 mt, a proa: 0.55mt.
 TONELAJES. Total(R.B.)1,21 toneladas. Carga máxima:una tonelada.
 CONSTRUCCIÓN. Material y casco: Madera. Año de construcción:  1930. 
 Punto construcción: Casas de Alcanar.
 (afegit a ma)Nombre del constructor: José Ros Balagué.
 DISCOS: No tiene.
 MÀQUINAS. Aparejo: No tiene.  Número de palos: No tiene
 CALDERAS: No tiene.
 ABANDERAMIENTO: Fecha 7 de Abril de 1930.


El Miguel Beltran Alcanar que figura al full de Registre era en realitat Miquel Beltran Aubalat (lo Tio Quelet), un de la trentena de pescadors que vivien a les Cases d'Alcanar a principis del segle XX. Nascut l'any 1884, va complir el servei militar a la marina embarcat al Creuer Cuirassat Carlos V. En tornar, es va casar amb la Rosa Garriga i van viure al carrer Lepanto davant de mar. Van tenir 4 filles, la  Rosa, la Conxa, la Pietat i la Irene.


  Al centre, Miquel Beltran Aubalat amb dos veïns de les Cases als anys 70. Foto cedida per  Miquel Garcia.


 "Lo Tio Quelet" es guanyava la vida anant al llagostí des del maig fins a l'agost amb una muleta de 35-40 pams. El 1930, ja amb 45 anys, deuria parlar amb Josep Ros Balagué, un dels dos calafats de Les Cases, perquè li fes una xalana de 28 pams a la que  va posar el nom d'una de les seves filles, IRENE.    Amb la xalana sortien a rem  la temporada de més calma, carregant fins a 40 peces de cotó per anar al llenguado, al moll,..... Si hi havia molta humitat aixecaven un rem recolzant-lo a un petit encaix de la paramola per fer un aixopluc. Poques vegades havien posat la vela per tornar a casa.

 “Lo iaio vellet” tal com l'anomenava el seu besnét Miquel Garcia.

La xalana que va construir el calafat José Ros Balagué -a qui també li deien Quelo perquè estava casat amb la Miquela- encara es trobava surant al port de Les Cases l´octubre del 2002. La roda de proa de fusta i el senó de popa em van fer pensar que aquell bot de rems tenia alguna cosa a dir.


La xalana en el moment de la localització al moll de Les Cases. Foto J.Piqué, Octubre 2002

Els 0.55 mts de calat a proa i popa que figuren al full d'assentament indiquen que és una embarcació plana però hi ha  dades  que defineixen millor el  seu ús; no té coberta, no té esqües, la roda de popa és corba -igual que la de proa-i els medissos són completament  simètrics  respecte al pla que determina la quaderna mestra. Aquest tret comprovat  durant la restauració, fa penar que el "bote de pesca" IRENE s'ajusta a la tipologia d'una balica (xalana) descrita  per Fransesc Oller a "Bots i Barques" editat per Noray l'any 1995.

                         " Les baliques són un xic més grans que un bussi i tenen unes formes que recorden les baleneres, amb la proa i la popa molt semblants i llençades.
                      La roda sobresurt, té pinyol i cap de mort, la qual cosa la distingueix de la popa; munten tres bancs de voga i són obertes, per això tenen dalt de proa, senó, que allí s'anomena sama, i el tauladell. 
                        La quaderna mestre és de forma gairabé semicircular, sembla dibuixada a compas, i les formes del buc són molt rodones..."

Foto on es veuen clarament els trets característics de la xalana. Foto de J.Piqué el gener  de 2003

Tot i que els tres propietaris anteriors l'havien cuidat força, s'apreciaven detalls que feien pensar en la duresa de les experiències passades al llarg dels anys. El darrer propietari, F. Manchón em va dir que una riuada va arrossegar el bot i va fer cap a Penyíscola. Anys després, una mestralada els havia obligat a seguir el temporal fins a mar obert. Sort van fer quan un quillat d'arrossegament de Cambrils  pujava des de Vinaròs i els va remolcar fins a casa. Podria ser que aquest quillat fos el 3ª TA-3-2005 de nom CASIANA, ja que el seu armador, l'Anton Anyic durant una visita que ens va fer mentre la restauravem m'explicava:
         "... una jugada, tornant de Vinaròs amb un fort mestral, vam veure un bot de rems que mos feia senyals amb el xubasquero. Vam fer prua amb ells i els vam remolcar fins a Les Cases. No m'extranyaria que fossin ells!"

El 17 de desembre del 2002 es va treure.  Foto M. Secall

A la dècada dels 70 mentre es construia el port de Les Cases, la van utilitzar com a  bot auxiliar de les obres. El darrer propietari, Francisco Manchón  la conservava donant-li molt de birbol. Els darrers anys, els seus fills, pescadors d'arrossegament,  utilitzaven una altra embarcació de fibra de vidre per anar al tresmall durant els mesos de veda.  El pare, per no quedar-se enterra, conservava la balica per sortir a la prima  carregant a popa les peces per anar a la  sépia, esperrall...


Aquest tipus d'embarcació era freqüent a la zona d'influència del Delta de l'Ebre però també se'n trobaven a altres ports donat que era freqüent que alguns pescadors anessin a viure a altres llocs prenent les seves embarcacions. Creaciones Especializadas de Artes Gráficas S.L. de Barcelona editava l'any 1965 la tarjeta postal Nª504 CAMBRILS-PUERTO Vista parcial , on s'hi veu la  xalana (balica) portada per Pascual Bordàs de Les Cases que es van traslladar a pescar a Cambrils al voltant dels anys 40.

Detall de la postal  on es veu la xalana al Sorral.  CREAC. ESPECIALIZADAS de ARTES GRÀFICAS.
Un cop restaurada la xalana,  vaig conèixer a una néta del tio Quelet,Irene, filla de la Pietat. Ella i la seva família molt amablement m'han deixat publicar les fotos i explicar algunes anècdotes com la que va protagonitzar el seu avi al final de la Guerra Civil quan el  Creuer Pesat Canarias  donava suport a les ofensives terrestres de les tropes de Franco al front de l'Ebre. Un matí, mentre  les famílies pescadores remendaven les xarxes davant de mar, en Miquel Beltran va veure a l'horitzó com el Canarias se situava prop de Les Cases i, amb l'experiència adquirida al Carlos V,  va intuir que movia els canons per situar-los en posició de tir...
                         "...tot lo carrer remendava  quan l'abuelo va veure el barco a punt de tiro. Vam fugir tots corrents cap a la Serra. Enmig de la confusió, no trobàvem al menut Joanet  fins que al arribar a la serra vam vore que el iaio el portava al coll. Des d'allà va veure com va tirar el fogonasso i es va sentir  el  ruido de com tirava ..."





                                                            II.    LA RESTAURACIÓ
                                                            III.   A LA MAR
                                                            IV.   LA XALANA AVUI