 |
| Full d'assentament del bot de pesca IRENE. |
OBSERVACIONES
Formóse este asiento en virutd y decreto del Señor Comandante de Marina de esta Provincia, fecha 31 de Marzo de 1930, qué construida esta embarcación por el maestro calafate de Casas Alcanar, José Ros Balagué, en la cantidad de quinientas pesetas, habiendo recibido a cuenta cincuenta pesetas, quedándole a deber las cuatrocientas cincuenta pesetas restantes....
San Carlos 7 de Abril de 1930.
....en el dia de hoy en esta Ayudantía el constructor de esta embarcación José Ros Balagué, ha manifestado que el armador de la misma M.Beltran Alcanar le ha abonado la cantidad de 450 pesetas adeudadas por la construcción de la misma quedando por tanto.....
San Carlos de la Rápita,22 de Junio de 1931.
San Carlos de la Rápita,22 de Junio de 1931.
 |
| Registre de la xalana IRENE. |
SECCION LOCAL DE NAVEGACIÓN Y PESCA MARÍTIMA DE San Carlos de la Rápita.
Folio: 786 Lista: 3ª Año de inscripción: 1930
Nombre actual: "Irene"
Tipo: bote de pesca
Aramdor actual: Miguel Beltran Alcanar
Población: Casas de Alcanar
Calle: de Lepanto
Valor del buque en pesetas: quinientas
DIMENSIONES. Eslora: 5.60 metros. Manga: 1.60 metros,
Calado máximo a popa: 0.55 mt, a proa: 0.55mt.
Calado máximo a popa: 0.55 mt, a proa: 0.55mt.
TONELAJES. Total(R.B.)1,21 toneladas. Carga máxima:una tonelada.
CONSTRUCCIÓN. Material y casco: Madera. Año de construcción: 1930.
Punto construcción: Casas de Alcanar.
(afegit a ma)Nombre del constructor: José Ros Balagué.
Punto construcción: Casas de Alcanar.
(afegit a ma)Nombre del constructor: José Ros Balagué.
DISCOS: No tiene.
MÀQUINAS. Aparejo: No tiene. Número de palos: No tiene
CALDERAS: No tiene.
ABANDERAMIENTO: Fecha 7 de Abril de 1930.
El Miguel Beltran Alcanar que figura al full de Registre era en realitat Miquel Beltran Aubalat (lo Tio Quelet), un de la trentena de pescadors que vivien a les Cases d'Alcanar a principis del segle XX. Nascut l'any 1884, va complir el servei militar a la marina embarcat al Creuer Cuirassat Carlos V. En tornar, es va casar amb la Rosa Garriga i van viure al carrer Lepanto davant de mar. Van tenir 4 filles, la
Rosa, la Conxa, la Pietat i la Irene.
 |
| Al centre, Miquel Beltran Aubalat amb dos veïns de les Cases als anys 70. Foto cedida per Miquel Garcia. |
"Lo Tio Quelet" es guanyava la vida anant al llagostí des del maig fins a l'agost amb una muleta de 35-40 pams. El 1930, ja amb 45 anys, deuria parlar amb Josep Ros
Balagué, un dels dos calafats de Les Cases, perquè li fes
una xalana de 28 pams a la que va
posar el nom d'una de les seves filles, IRENE. Amb la xalana sortien a rem la temporada de més calma, carregant fins a 40 peces
de cotó per anar al llenguado, al moll,..... Si hi havia molta humitat aixecaven un rem recolzant-lo a un petit encaix de la paramola per fer
un aixopluc. Poques vegades havien posat la vela per tornar a casa.
La xalana que va construir el calafat José Ros Balagué -a qui també li deien Quelo perquè estava casat amb la Miquela- encara es trobava surant al port de Les Cases l´octubre del 2002. La roda de proa de fusta i el senó de popa em van fer pensar que aquell bot de rems tenia alguna cosa a dir.
Els 0.55 mts de calat a proa i popa que figuren al full d'assentament indiquen que és una embarcació plana però hi ha dades que defineixen millor el seu ús; no té coberta, no té esqües, la roda de popa és corba -igual que la de proa-i els medissos són completament simètrics respecte al pla que determina la quaderna mestra. Aquest tret comprovat durant la restauració, fa penar que el "bote de pesca" IRENE s'ajusta a la tipologia d'una balica (xalana) descrita per Fransesc Oller a "Bots i Barques" editat per Noray l'any 1995.
 |
| “Lo iaio vellet” tal com l'anomenava el seu besnét Miquel Garcia. |
La xalana que va construir el calafat José Ros Balagué -a qui també li deien Quelo perquè estava casat amb la Miquela- encara es trobava surant al port de Les Cases l´octubre del 2002. La roda de proa de fusta i el senó de popa em van fer pensar que aquell bot de rems tenia alguna cosa a dir.
 |
| La xalana en el moment de la localització al moll de Les Cases. Foto J.Piqué, Octubre 2002 |
Els 0.55 mts de calat a proa i popa que figuren al full d'assentament indiquen que és una embarcació plana però hi ha dades que defineixen millor el seu ús; no té coberta, no té esqües, la roda de popa és corba -igual que la de proa-i els medissos són completament simètrics respecte al pla que determina la quaderna mestra. Aquest tret comprovat durant la restauració, fa penar que el "bote de pesca" IRENE s'ajusta a la tipologia d'una balica (xalana) descrita per Fransesc Oller a "Bots i Barques" editat per Noray l'any 1995.
" Les baliques són un xic més grans que un bussi i tenen unes formes que recorden les baleneres, amb la proa i la popa molt semblants i llençades.
La roda sobresurt, té pinyol i cap de mort, la qual cosa la distingueix de la popa; munten tres bancs de voga i són obertes, per això tenen dalt de proa, senó, que allí s'anomena sama, i el tauladell.
La quaderna mestre és de forma gairabé semicircular, sembla dibuixada a compas, i les formes del buc són molt rodones..."
Tot i que els tres propietaris anteriors l'havien cuidat força, s'apreciaven detalls que feien pensar en la duresa de les experiències passades al llarg dels anys. El darrer propietari, F. Manchón em va dir que una riuada va arrossegar el bot i va fer cap a Penyíscola. Anys després, una mestralada els havia obligat a seguir el temporal fins a mar obert. Sort van fer quan un quillat d'arrossegament de Cambrils pujava des de Vinaròs i els va remolcar fins a casa. Podria ser que aquest quillat fos el 3ª TA-3-2005 de nom CASIANA, ja que el seu armador, l'Anton Anyic durant una visita que ens va fer mentre la restauravem m'explicava:
"... una jugada, tornant de Vinaròs amb un fort mestral, vam veure un bot de rems que mos feia senyals amb el xubasquero. Vam fer prua amb ells i els vam remolcar fins a Les Cases. No m'extranyaria que fossin ells!"
A la dècada dels 70 mentre es construia el port de Les Cases, la van utilitzar com a bot auxiliar de les obres. El darrer propietari, Francisco Manchón la conservava donant-li molt de birbol. Els darrers anys, els seus fills, pescadors d'arrossegament, utilitzaven una altra embarcació de fibra de vidre per anar al tresmall durant els mesos de veda. El pare, per no quedar-se enterra, conservava la balica per sortir a la prima carregant a popa les peces per anar a la sépia, esperrall...
 |
| Foto on es veuen clarament els trets característics de la xalana. Foto de J.Piqué el gener de 2003 |
Tot i que els tres propietaris anteriors l'havien cuidat força, s'apreciaven detalls que feien pensar en la duresa de les experiències passades al llarg dels anys. El darrer propietari, F. Manchón em va dir que una riuada va arrossegar el bot i va fer cap a Penyíscola. Anys després, una mestralada els havia obligat a seguir el temporal fins a mar obert. Sort van fer quan un quillat d'arrossegament de Cambrils pujava des de Vinaròs i els va remolcar fins a casa. Podria ser que aquest quillat fos el 3ª TA-3-2005 de nom CASIANA, ja que el seu armador, l'Anton Anyic durant una visita que ens va fer mentre la restauravem m'explicava:
"... una jugada, tornant de Vinaròs amb un fort mestral, vam veure un bot de rems que mos feia senyals amb el xubasquero. Vam fer prua amb ells i els vam remolcar fins a Les Cases. No m'extranyaria que fossin ells!"
 |
| El 17 de desembre del 2002 es va treure. Foto M. Secall |
A la dècada dels 70 mentre es construia el port de Les Cases, la van utilitzar com a bot auxiliar de les obres. El darrer propietari, Francisco Manchón la conservava donant-li molt de birbol. Els darrers anys, els seus fills, pescadors d'arrossegament, utilitzaven una altra embarcació de fibra de vidre per anar al tresmall durant els mesos de veda. El pare, per no quedar-se enterra, conservava la balica per sortir a la prima carregant a popa les peces per anar a la sépia, esperrall...
Aquest tipus d'embarcació era freqüent a la zona d'influència del Delta de l'Ebre però també se'n trobaven a altres ports donat que era freqüent que alguns pescadors anessin a viure a altres llocs prenent les seves embarcacions. Creaciones Especializadas de Artes
Gráficas S.L. de Barcelona editava l'any 1965 la tarjeta postal Nª504
CAMBRILS-PUERTO Vista parcial , on s'hi veu la xalana (balica) portada
per Pascual Bordàs de Les Cases que es van traslladar a pescar a
Cambrils al voltant dels anys 40.
 |
| Detall de la postal on es veu la xalana al Sorral. CREAC. ESPECIALIZADAS de ARTES GRÀFICAS. |
Un cop restaurada la xalana, vaig conèixer a una néta del tio Quelet,Irene, filla de la Pietat. Ella i la seva família molt amablement m'han deixat publicar les fotos i explicar algunes anècdotes com la que va protagonitzar el seu avi al final de la Guerra Civil quan el Creuer Pesat Canarias donava suport a
les ofensives terrestres de les tropes de Franco al front de l'Ebre. Un matí, mentre les
famílies pescadores remendaven les xarxes davant de mar, en Miquel
Beltran va veure a l'horitzó com el Canarias se situava prop de Les Cases i, amb l'experiència adquirida al Carlos V,
va intuir que movia els canons per situar-los en posició de tir...
"...tot lo carrer remendava quan l'abuelo va veure el barco a punt de
tiro. Vam fugir tots corrents cap a la Serra. Enmig de la confusió, no
trobàvem al menut Joanet fins
que al arribar a la serra vam vore que el iaio el portava al coll. Des
d'allà va veure com va tirar el fogonasso i es va sentir el
ruido de com tirava ..."II. LA RESTAURACIÓ
III. A LA MAR
IV. LA XALANA AVUI
