La imatge que tenim al cap al sentir la paraula platja és la d'un lloc d'esbarjo on, amb més o menys sort,t'hi pots estirar per prendre el sol.
N'hi ha que van descalços per voramar, d'altres, els més nostàlgics, la veiem com un lloc on els bots de fusta es resguardaven de les condicions que imposa la mar. De fet, la platja representa una frontera que ens atura els peus -i les rodes- deixant-nos immòbils davant un medi poc accessible.
Hi ha però, altres imatges menys poètiques. Es van produir al començar la Guerra Civil quan algunes platges van passar a ser llocs on s'hi construien edificacions per defensa, zones amb possibilitats per a desembarcar tropa, escenari d'actes de propaganda del nou règim, punt de partida del viatge de l'exili... i malauradament, camps de refugiats.
 |
| La Revista Naval y el Vinaròs de 1938. Arxiu JPC 2012 |
Aquests fets em venien al cap quan vaig seguir un curt itinerari de tres interesants publicacions. La ruta va començar amb Franco en el Mar: La Revista Naval y el Vinaròs de 1938 de M.Baila que en Joan Tur em va fer arribar el passat octubre. L'eix central d'aquesta edició és la inspecció militar que Franco va fer a les tripulacions de set vaixells de guerra un més i mig després de que l'exèrcit de terra arribés a una platja d'Alcanar. La fotografia feta el Divendres Sant amb els soldats armats caminant per la sorra de la platja de Vinaròs és del tot inusual.
Les 140 pàgines es van fer curtes i calia afegir més informació que descrivís els canvis que es produïen en els petits pobles arran de mar. República i Guerra Civil a L'Ametlla de Mar de X. Figueres era l'element perfecte per aconseguir-ho. Detalla a nivell polític i social què passava a La Cala durant un període tan convuls. La narració d'un dels implicats en el pas al bàndol nacional amb una barca des de la platja sembla treta d'una pel·lícula d'acció.
Per acabar, un últim escenari, potser el més tràgic donat el llarg temps que va estar en funcionamet: els camps de refugiats que es construïren cuita-corrent en punts fronterers amb França. Camp d'Argelers 1939-1942 de F. Solé i G. Tuban és una narració quasi bé feta en primera persona on es van succeint testimonis de la humiliació continuada que patien els refugiats que malvivien a la sorra en cabanes fetes de canya. El reportatge produït per Televisió de Catalunya Camp D'Argelers 1939-1942 conté imatges gravades clandestinament on es comprova la duresa de l'espai on fred i tramuntana governen sense oposició. De nou una platja passava a ser escenari d'un esdeveniment que marcaria el destí de moltes famílies.
Al seguir aquest itinerari, llegint les tres obres, observant una i altre vegada les fotografies de l'època i visualitzant l'hora i mitja del reportatge, he aconseguit tenir un coneixement més proper a la realitat que va representar el fet d'anar a la platja i veure escenes de guerra. Per sort, ja fa més de 70 anys que aquests actes no es repeteixen (a casa nostra).
 |
| República i Guerra Civil a L'Ametlla de Mar. Arxiu JPC 2012 |
Per acabar, un últim escenari, potser el més tràgic donat el llarg temps que va estar en funcionamet: els camps de refugiats que es construïren cuita-corrent en punts fronterers amb França. Camp d'Argelers 1939-1942 de F. Solé i G. Tuban és una narració quasi bé feta en primera persona on es van succeint testimonis de la humiliació continuada que patien els refugiats que malvivien a la sorra en cabanes fetes de canya. El reportatge produït per Televisió de Catalunya Camp D'Argelers 1939-1942 conté imatges gravades clandestinament on es comprova la duresa de l'espai on fred i tramuntana governen sense oposició. De nou una platja passava a ser escenari d'un esdeveniment que marcaria el destí de moltes famílies.
 |
| Camp d'Agelers 1939-1942. Arxiu JPC 2012 |
